Psicoteràpia adolescents i joves
És important destacar i recordar que cada noi/a presentarà el seu propi ritme de maduració i creixement. Aquests progressos depenen de molts factors, però són únics en cada persona.
L’etapa infantil finalitza cap als 11-12 anys aproximadament, donant pas a l’etapa preadolescent. Aquesta és una abansala de l’adolescència pròpiament dita. Són nois i noies massa grans per anomenar-los nens/es, encara que també potser sigui aviat per considerar-los i descriure’ls com a adolescents.
Cap als 14-15 anys podríem dir que la majoria de nois i noies es troben ja a l’adolescència. El cos canvia, els seus gustos i aficions també poden variar i s’abandona la ment infantil per transformar-se en una ment més madura.
La psicoteràpia amb adolescents i joves té com a objectiu acompanyar el procés de canvi dels nois/es, que poden presentar:
- Canvis bruscos en el seu comportament
- Major presència d’oposició a la norma o a l’autoritat
- Canvis accentuats en la seva personalitat respecte a etapes anteriors
- Riscos de l’entorn (drogues…)
- Canvis i afectacions en el rendiment acadèmic
- Aïllament del noi/a sense motiu aparent
Comencen etapes que es caracteritzen habitualment per una major independència dels fills/es respecte als pares. El grup d’iguals (amistats) esdevé de vital importància per a ells/es, hi ha curiositat per noves sensacions i experiències, i pot haver-hi una certa oposició a la norma o autoritat; tot això formarà part de la cerca de qui són, amb qui i amb què s’identifiquen, és a dir, la construcció i consolidació de la seva personalitat. En aquesta etapa de creixement, tornen a posar-se en el centre qüestions d’identitat, gènere, gustos i aficions, estudis, relacions, parelles…
La psicoteràpia en aquesta etapa es dirigirà acompanyant quan, sota qualsevol situació o circumstància, es presenti patiment en el noi/a, possibles riscos… O bé quan hi hagi un bloqueig o una inhibició en aquest procés.
És una etapa vital que sovint es caracteritza per la confusió en algunes o diverses de les àrees esmentades. L’espai psicoterapèutic servirà per determinar si es tracta de dificultats pròpies del moment viscut o si, en canvi, són necessitats que requereixen un procés psicoterapèutic a seguir.
